11 de setembre

Avui 11 de setembre diada de Catalunya i primer dia de la campanya per les eleccions del 27S, hi ha tots els ulls posats sobre quin posicionament pren cadascú respecte el “procés” i  la independència. Se’ns venen eslògans del tipus de país que volem, de la importància que té donar suport a qui sigui que vulgui trencar amb l’Estat espanyol. I se’ns recorda que si no és ara que ho tenim tan a prop, quan serà? 

De la mà de Convergència se’ns promet un país més just, menys corrupte, amb una millor educació, sanitat, pensions etc. el millor dels mons en un viatge ràpid i tranquil, en el qual, se’ns amaga com s’hi arriba. S’ha venut la màxima de que sense Convergència (i ERC afegiríem) no hi ha independència, i fins i tot part de les esquerres fan un seguidisme acrític d’aquesta relació indissociable. Tanmateix, per Mas el pas següent és pactar amb l’Estat Espanyol la independència, i ja sabem quina serà la resposta. Aleshores, Com ens creiem que el 27S apareixerà la independència sense cap proposta real de com arribar-hi?

A l’altra banda encara hi ha discursos polítics amb promeses d’ “esquerres” per Catalunya – promeses acompanyades de que guanyar les eleccions estatals – dins del marc legal Espanyol, dins d’un marc monàrquic que veu del feixisme de la transició. Ens és indispensable independitzar-nos de les estructures de l’Estat Espanyol, però no confiem en aquest “procés” que fa 3 anys que dura, i que de moment només ens ha dut cap al que sembla una futura refundació de Convergència.

Creiem que allò imprescindible és centrar el debat sobre com aconseguim la independència, com som més sobirans, això és des de la mobilització popular, des de la base, des de la implicació, la lluita i assumint la desobediència com a imprescindible. Que la independència no sigui mai baixar una bandera per aixecar-ne una altra. Amb Grècia ja hem après que només ser un Estat no ens fa més lliures.

Que la independència vulgui dir que recuperar tots els nostres àmbits de la vida, que ens independitzem d’un estat capitalista, de les multinacionals, de la Unió Europea… Que se’ns permeti decidir sobre el model alimentari, energètic, sanitari, habitacional, cultural etc. I això no es fa mobilitzant-nos un cop l’any o votant i tornant a casa, sinó lluitant i implicant-nos cada dia. Nosaltres no tenim pressa, tenim tot un país per construïr: amb una població mobilitzada i municipis insubmisos per canviar-ho tot.
Cada dia és 11 de setembre, cada dia lluitem per recuperar la sobirania!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s