Sarrià no és de qui el paga sinó de qui el fa viure!

Estem en un barri de la zona alta de Barcelona que any rere any s’ha anat encarint i elititzant. Per a entendre aquest increment de preus cal tenir una visió global del problema i és que Sarrià és una peça més del procés de segregació classista que s’està produint a Barcelona i que separa les persones segons el nivell adquisitiu per la fina línia de la Diagonal. Cal sumar-li la problemàtica generada de l’especulació viscuda a tot el país i que ens porta a viure amb la contradicció d’estar rodejats de cases habitables que resten buides, a l’espera de poder-hi construir edificis més luxosos o a l’espera d’un comprador més ric. Veiem doncs com l’habitatge, una necessitat bàsica, s’ha convertit en un producte més del mercat capitalista que així, amb la resta de preus del sòl ens afecta des de múltiples cares:

Especulació: Els preus no paren de pujar fins a ser inassumibles per la majoria de les persones. D’aquesta manera molts espais resten buits mentre que famílies són desnonades de casa seva. I es tiren a terra els pisos ja existents per a construir-ne de luxe,  com ha passat amb el Carrer Major o el Pla de Vores a la Via Augusta.

Èxode del jovent: A causa del preu desorbitat, molts joves ens veiem obligats a marxar del Sarrià, trencant amb tots els nostres llaços i relacions. Això es reflexa amb un buit generacional a Sarrià i un barri cada dia més dormitori.

Espais pels joves: Fa anys que les joves veiem que els equipaments públics no responen a les nostres necessitats i reclamem espais autogestionats, alliberats de paternalismes, per a dur a terme activitats socials, culturals i polítiques. Però les normatives de l’Ajuntament, preus i la propietat privada dels locals ens impedeixen aconseguir-ho.

Entitats sense local: Pels mateixos motius que el punt anterior diverses entitats del barri es veuen obligades a realitzar les seves activitats en condicions precàries (reunions i activitats al carrer, a horaris impossibles, material en cases particulars…).

Privatització de l’espai públic: Des de l’Ajuntament es negocien espais públics a grans constructores per tal que aquestes en treguin un benefici. Un dels exemples és l’intent de vendre el Parc de l’Oreneta a Núñez y Navarro.

Comerços: L’elitització del barri, causada per l’arribada de rics i l’expulsió dels que no ens podem permetre pagar els preus dels pisos, ajuda a que cada dia apareixin noves botigues de luxe, de comerços especialitzats, dirigides a aquests rics, en detriment dels establiments de tota la vida, i sobretot, aquells que ens podem permetre.

És per això que les joves de Sarrià diem prou a l’especulació, prou a l’enriquiment a base de les necessitats bàsiques, prou a prendre’ns els nostres espais. Rebutgem absolutament que allò que no s’utilitza pugui ser d’una immobiliària, fins i tot d’un particular. Els espais de Sarrià són del barri i reivindiquem que el seu ús ha de ser per les veïnes de Sarrià. I és així com comencem una campanya per recuperar el barri, els espais de lleure i de desenvolupament i l’habitatge. Volem fer vida a Sarrià i volem viure-hi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s